FAUNA_

fauna no va néixer com un joc: va ser, des del primer moment, un projecte d'experimentació sonora. volia que cada figura emetés so a partir de les interaccions que tenia amb les altres dins del mateix ecosistema, que el so nasqués del comportament i no al revés. l'atzar era l'objectiu en si mateix, no un efecte secundari: imitar el so d'un bosc, on el desequilibri i l'atzar acaben generant el seu propi ordre, el seu propi equilibri, el seu propi sistema. d'aquí va sortir tota la resta.

va començar amb sis tipus de figures (ressonador, percussor, nebulosa, cristall, arc, vòrtex), cadascuna amb la seva pròpia veu. primer sense moviment, i després els vaig afegir les diferents extremitats perquè es poguessin desplaçar. perquè aquell atzar tingués sentit, a més, les figures havien de dependre de debò les unes de les altres: passar gana, competir per recursos, barallar-se, voler aixecar un niu i defensar-lo. de mica en mica em vaig trobar amb problemes d'equilibri entre espècies, i la resposta va ser fer que interactuessin més, no menys. vaig haver de crear reines perquè cap espècie desaparegués del tot, que en quedés sempre, com a mínim, un individu. vaig crear el sol per marcar els cicles com si fos un rellotge, i amb ell les estacions (amb els seus impediments climàtics), que canvien soles. en algun moment vaig començar a mirar com funciona un rusc d'abelles de debò (la reina, les dides, les constructores, les guardianes, les recol·lectores) i aquest va ser el gir que va donar sentit a tota la resta.

cada espècie té una reina protegida i una divisió del treball que canvia amb l'edat de cada individu. hi ha construcció de debò: es recull material, es disputa entre qui el necessita i s'aixeca un niu a la vora de la pantalla que altres espècies poden intentar destruir. hi ha simbiosi entre parelles d'espècies que de vegades produeix híbrids. hi ha depredació, rivalitat, mutació per radiació. cada mecànica va sortir d'experimentar una estona i notar què hi faltava.

el problema més gran no va ser tècnic, va ser d'equilibri: una espècie va començar a dominar sobre les altres sense que jo hagués tocat res expressament. la causa real era un avantatge estructural: una parella d'espècies simbiòtiques es reproduïa per dues vies alhora mentre una altra només en tenia una. vaig haver d'estudiar com s'equilibra un ecosistema de debò (compensacions metabòliques, qui viu més però menja menys, qui es reprodueix ràpid però mor jove) i aplicar-ho amb la mateixa lògica que faria servir la natura, no posant pedaços al símptoma. aquests problemes i algun que altre error els he pogut solucionar correctament amb la IA (jo no sé de codi, hehe)

tot l'ecosistema és també un instrument. les figures grinyolen, es responen entre elles, xoquen, es barallen, passen sota el fullatge i sona diferent. hi ha un mode (mode descans) pensat per deixar-lo de fons: silencia el clima, alenteix el temps, tanca els aguts, per fer-lo servir com a paisatge sonor per dormir o treballar.

FAUNA és un projecte en millora contínua. cada versió surt del mateix: deixar-lo funcionar durant hores, observar què es trenca o què no se sent del tot viu, entendre per què i corregir-ho. no hi ha una versió final: hi ha una versió actual. agrairé qualsevol suggeriment.

l'he construït amb eines d'edició de so i amb la intel·ligència artificial Claude com a editor principal de codi. no sé programar, però sé de disseny, de so i del que necessita una cosa per sentir-se viva.